From the Future, de Fabrizio Copano, observa el circ americà amb la cansada claredat de qui ha hagut de guanyar-se cada bri de «pertenença» dues vegades. És comèdia d'immigrants sense el vernís inspirador: marejos culturals, friccions familiars i institucions que tracten la identitat com una gimcana de papers.
L'ambient és punyent i lleugerament esgotat, com un optimisme amb el llum de bateria baixa. Els grans temes apareixen en petits detalls tossuts: un país que pot fer cosplay d'un cop d'estat, un procés de ciutadania que sembla kafkià i educat, i uns ideals que s'erosionen un tràmite burocràtic rere l'altre.
La idea més potent: el «futur» no és una promesa brillant, sinó el mateix sistema absurd, ara amb més formularis, més soroll i aquella llumeta eterna del indicador de fallades del motor que, d'alguna manera, comença a semblar casa.
