Naturalized de Chris Turner és una hora sobre l'actualització de "persona del Regne Unit amb opinions" a "ciutadà dels EUA amb paperassa" — i descobrir que la identitat és sobretot administració, més un petit mareig cultural. El to és agut, observador i educadament exasperat: com algú que intenta riure mentre els formularis no paren de multiplicar-se.
L'espectacle es basa en contrastos (hàbits quotidians, política, cultura pop) i en la lenta presa de consciència que "pertenença" és menys un sentiment càlid i més una cua amb un codi de vestimenta. La idea més potent aquí: la immigració no és un viatge, sinó un laberint de servei d'atenció al client que accidentalment es converteix en una personalitat.
La marca de la casa de Turner és la velocitat: jocs de paraules ràpids i rap freestyle improvisat entrellaçats en la narració, perquè si el sistema ha de ser caòtic, és just que la comèdia vagi al seu ritme.
