John Bishop fa un monòleg d'una hora que avança com un passeig ràpid fins a la cuina: un camí conegut, una molèstia nova cada vegada. Back At It està construït sobre les friccions del dia a dia —la vida familiar, l'envelliment, els hàbits moderns i les petites humiliacions de la rutina—, explicat amb aquella energia càlida de «tot va bé» que admet en veu baixa que, en realitat, no va gens bé.
La idea més potent aquí és senzilla i reconfortantment desoladora: l'edat adulta no és una transformació, sinó simplement aprendre noves maneres d'irritar-se en públic. L'estil de Bishop es manté observador i autocrític —més una alçada d'espatlles que un sermó—, de manera que l'espectacle resulta ser un cinisme amb què és fàcil identificar-se, més que una teràpia.
Dades curioses fora de línia (perquè és irritantment polivalent): va néixer a Liverpool, és un exfutbolista semiprofessional, va guanyar el premi al Millor Descobriment Còmic Masculí als British Comedy Awards del 2010 i més tard va aparèixer com a Dan Lewis a Doctor Who (2021–2022).
