La pandèmia ens ha convertit en pares sobreprotectors; estem ensenyant als nostres fills a anar en bicicleta i intentant no perdre el cap en la rutina de l'oficina. Les reunions de pares són com una sèrie de televisió psicodèlica, on les signatures importen més que el significat, i créixer és simplement una habilitat per tancar portes de garatge. Entre l'ansietat social i les absurditats del dia a dia, ens busquem els uns als altres, però més sovint que no pas ens limitem a bavejar la persona que tenim davant.
45
