La vida és com un semàfor sense compte enrere – imprevisiblement inquietant, on les necessitats bàsiques es converteixen en negociacions complexes amb un mateix i amb els qui ens envolten. El sexe, el menjar i el son no són només necessitats, sinó petites representacions dramàtiques on el control té prioritat sobre el plaer, i l'amor esdevé una font de llàgrimes i malentesos. Enmig de bromes sobre problemes familiars i pors existencials, s'esmunyen una tristesa discreta pel temps perdut i les paraules no dites, que potser mai no tindràs l'oportunitat de dir.
31
