Un monòleg d'stand-up sobre la realitat russa, on la meitat de la població odia l'altra meitat, però que junts riuen de l'absurditat de les lleis, els drames familiars i els complexos nacionals. El protagonista és un pare cansat amb un tartamudeig, que intenta entendre la generació més jove, les autoritats i la seva pròpia imatge al mirall —un reflex d'aquest joc d'escacs interminable i d'aquest escac i mat sense guanyadors. Temes atemporals — l'envelliment, la família, l'emigració i els intents de trobar sentit en el caos, on tothom es veu obligat a callar o a riure a crits per evitar tornar-se boig.
29
