L'exèrcit com a escola d'absurditat i burocràcia, on les habilitats semblen necessàries però sovint són superflues a la vida real, i el factor humà és una font de constant perplexitat. Un veterà relata amb ironia els seus encontres amb la realitat, on fins i tot una pensió sembla una broma, i interactuar amb els civils és una missió en si mateixa. Enmig dels intents d'entendre la lògica militar i les absurditats de la vida quotidiana, transmet una cansalhesa envers el món — un món on el significat es perd ràpidament, i les persones són un misteri entrepunctuït per comes imprevisibles.
35
