El pare, en un estat d'ànim líric, narra els crits dels nens, les batalles familiars i les absurditats de la criança, on els bolquers són un camp de batalla i els llibres infantils són mini-thrillers. Enmig de crits de 'Papà' i visites de la policia a la porta, reflexiona sobre una Rússia perduda, el feminisme i la futilitat de les responsabilitats d'un home. És com la vida real: esgotament, irritació i intents de conservar almenys un bri de seny enmig del caos.
50
