Cinc metres quadrats del meu banyet, una veïna que és una autèntica bruixa, i les absurditats inacabables de la vida quotidiana—des d'un telèfon enganxat amb superglue fins a una hipoteca que, com un gat, ens sobreviurà a tots. Enmig de les renecs i dels intents d'entendre per què el taxista ha marxat, sona un himne silenciós de cansament, nascut de l'esforç per no semblar ridícul en un món on tothom ja fa temps que ha perdut el seny. La ironia de la vida, on ni tan sols salvar un gos ofereix cap garantia de pau, i el matrimoni és només l'inici d'una nova sèrie de conflictes amb els veïns i amb un mateix.
20
