Quan un cantant amb orella absoluta parla de les seves cordes vocals, del pòquer, de lliçons al cementiri i del pesat tema de la pedofília, t'adones: l'humor i la tristesa són dues cares de la mateixa moneda esgotada dels nostres temps. Aquí trobem karaoke amb cicatrius emocionals, estadístiques sobre morts en aniversaris, la filosofia de les pistes i intents de trobar l'amor a l'era dels m'agrada. Sembla que la versatilitat és l'única cosa que ens salva de l'absurditat i la solitud.
35
