Reflexions vespertines sobre les rabietas dels nens, la poligàmia i la lògica femenina, generosament amanides amb la nostàlgia d'una infància soviètica i la realitat de l'esgotament adult. El protagonista intenta esbrinar com no perdre el seny enmig de massatges facials, trucs infantils i intents de satisfer la seva dona, sense oblidar els psicòlegs i el lliurament gratuït de pizza. Tot això es narra amb un toc d'amargor i ironia, com si la vida fos un llarg viatge amb embussos que, a Astana, poden començar en qualsevol moment.
29
