Una vetllada sobre el cansament de l'edat adulta, quan fer-se quaranta és gairebé un diagnòstic en si mateix, i la vida és una barreja d'antidepressius, prostatitis i baralles familiars còmiques. Una perspectiva bielorussa sobre la guerra i la política amb un toc d'ironia amarga, on el veí de Lukaxenko és el principal causant de problemes i les fronteres són un escenari per a l'absurd. Un humor nascut del dolor i de temes incòmodes que ningú no vol discutir, però sense els quals no es pot sobreviure. Una admissió irònica que créixer no consisteix a divertir-se, sinó a acceptar que ja no ets un heroi, sinó simplement una persona que intenta sobreviure en una època de bogeria.
14
