Yulia Akhmedova continua disseccionant l'absurditat de la vida moderna, on el maquillatge no és només pintura sinó una obligació, i les relacions tenen menys a veure amb els sentiments i més amb l'adhesió a rituals i normes ridícules. En el concert 'Personalment', tot allò que normalment es deixa entre bastidors esdevé objecte d'una anàlisi i observació àrides, exposades amb una ironia precisa.
Al cap i a la fi, fins i tot la comunicació més íntima ara es converteix fàcilment en una representació teatral en què l'honestedat i la sinceritat semblen gairebé radicals. Akhmedova demostra amb habilitat que si el cansament dels interminables «hauria de» ja ha arrelat en tu, almenys et pots prendre un petit descans rient-t'ho a cor què vols.
