Sasha Mokin és un còmic que explora el regne de l'absurd sense recórrer a la falsa bravuconada. Els seus espectacles no són espectacles triomfals, sinó més aviat una col·lecció d'observacions crònicament honestes: des del cansament perpetu i les dinàmiques familiars imposades fins als intents d'esbrinar on acaben els límits personals i comença la bogeria quotidiana.
Hi ha molt de reconeixible en els personatges de Mokin: la lluita eterna amb les expectatives dels familiars, les relacions com una sèrie de televisió sense guió i la sensació que la vida adulta no va de victòries, sinó de supervivència, que no sempre és tan evident. Tot això es presenta amb la ironia cínica i l'humor cansat de qui es va adonar fa temps que la felicitat no és un objectiu, sinó un efecte secundari aleatori.
Mokin no persegueix el contingut escandalós, sinó que examina amb calma el caos de la vida quotidiana a través de la lupa del sarcasme. Si esteu acostumats a respostes senzilles i rialles fàcils, no les trobareu aquí. Però sí que hi haurà alguna cosa per a aquells que veuen el món modern no com un mur, sinó com un mirall deformant.
