Els especials de Sarah Millican s'endinsen en la realitat glamurosa de ser adult: dies de viatge interminables, la incòmoda cerca de casa i aquell tipus de "sentit" domèstic que, sobretot, es manifesta com un caos relacionat amb els gats. L'ambient és de cansament però de resistència — una esperança semblant a la d'una persona que ja no té energia per ser dramàtica.
A Thoroughly Modern Millican, ho afina fins a convertir-ho en una guia de supervivència per a la mitjana edat: una vida prudent, dietes dubtoses, romanços amb les mans suades i manies familiars, tot servit amb una honestedat directa i un llenguatge malsonant sense complexos. La idea més potent no és que «la vida és un desastre»; és que el desordre és l'única opció d'estil de vida consistent.
Fora de l'escenari, el cinisme es fonamenta en fets: el seu llibre *How to Be Champion* (2017) va posar per escrit la mateixa resiliència quotidiana, i el sector hi ha estat d'acord educadament: ha guanyat dos premis Chortle, un British Comedy Award i ha rebut nominacions als BAFTA.
