Nastya Venevitina explora les pors personals i les falses expectatives en una època en què un nas, com els sentiments romàntics, es pot canviar en oferta especial. Parla de com és inquietant viure en un món on la tacte d'un home ha estat substituïda per un preservatiu ficat darrere de l'orella, i on és més fàcil parlar de sexe amb un massatgista que amb un xicot.
En la seva performance «Good Girl», el sarcasme sona gairebé cansat: l'autoironia i la ironia sobre la realitat que l'envolta, els intents d'esbrinar qui ets quan l'estàndard per al cos i les emocions d'una dona el dicta la publicitat. L'únic que queda és acceptar-ho: l'amor encara és una raresa, i el principal romanç és amb un mateix i amb el propi nas.
