En el seu concert '199', Artur Chaparyan continua navegant entre el surrealisme post-soviètic atemporal i la malenconia quotidiana. Aquí, terres brutes, tarifes ridícules, gats maníacs i l'absurditat de les converses amb els 'exs' – tot queda sotmès a l'escrutini fred de la ironia.
És difícil viure en aquest món, però veure algú desmuntar-lo amb indiferència resulta sospitosament plaent. Chaparyan no busca una sortida del caos: simplement el tolera, perquè fer veure que ets normal és més fàcil que ser-ho de debò.
