Alexander Merkul ofereix al públic una lupa per examinar la comèdia en les rutines més quotidianes: ja sigui la batalla per un plat net, el plàstic contra el sentit comú, o el part assistit per la parella, on tothom sembla un desconegut entre els seus propis. Aquí, la vida familiar no és la calidesa de la llar, sinó un camp de batalla de pensaments no expressats i regals passius-agressius.
Merkul forja l'absurd a partir de la vida quotidiana: ja sigui un viatge per Kazakhstan amb aventures aèries, o una recerca olímpica per a la supervivència en les relacions i les xarxes socials. La gran brindis de la nit és per a aquells que sobreviuen a aquest caos no per obtenir m'agrades, sinó per la seva pròpia salut mental. En definitiva, la seva idea de felicitat és la capacitat de no descartar tot el que l'envolta com a insignificant massa aviat, mentre que la ironia és l'única llei universal de l'edat adulta.
La seva força rau en l'honestedat cínica, sense patetisme innecessari ni adorns de moda. Una obra sobre adults cansats, on fins i tot els coloms semblen tenir més èxit, i la lluita real no és contra el sistema, sinó contra un mateix i la pila interminable de la vaixella bruta.
