Una vida atrapada entre un centre de rehabilitació i la vida familiar – on els homes aprenen a no jurar, i les esposes qüestionen la mateixa idea de democràcia. Abasta l'exaltació olímpica, la lluita eterna pel respecte en les relacions i els nens que ens recorden que créixer és tota una odissea. En última instància, tot es redueix al fet que la felicitat és una barreja de paciència, compromís i la capacitat de fer-s'ho amb humor abans que sigui massa tard.
22
