El concert és com el diari d'un mil·lenial que viu a l'estranger, que, mentre intenta trobar-se a si mateix i donar sentit al món, reflexiona sobre atacs nuclears, gats i la futilitat de l'ambició. Una barreja d'ansietat i absurditat quotidiana, on la 'manera russa especial' és una successió interminable de nous 'conductors', i el temps vola tan de pressa que gairebé no tens temps de posar-te els pantalons. Al final, només queda fer broma sobre la mort, l'amor i com de difícil és ser un 'convidat' a tot arreu i enlloc alhora.
64
4,0
