Una vetllada amb Andrei Paketov és una barreja de nostàlgia per la vida soviètica, ironia continguda adreçada als espais d'art contemporani i converses sobre el buit interior dels joves, amanida amb un pessic d'observacions polítiques i estereotips nacionals. La lleu inquietud de l'època traspua en històries sobre 'Camp de Miracles' i el servei militar, mentre que els intents de trobar equilibri en el caos del món sonen gairebé com un mantra per a qui està cansat de la realitat. Si esteu cansats de monòlegs monòtons, aquí almenys hi ha un intent de capturar l'esperit dels temps — tot i que amb un toc lleuger d'absurd.
36
