La vida és una successió de petits absurdos i trobades inesperades, i aquest concert n'és el reflex, amb un toc d'amargor i una ironia cansada. Des del matrimoni com una 'merda absoluta' fins als rituals absurds de l'aeroport, des de les vicissituds de l'emigració fins als detalls quotidians com un tall de cabells de la mare i un 'narguila amb seqüela' — tot sona com la crònica d'un home cansat que intenta trobar sentit en el caos. Si ja heu vist cent monòlegs com aquest, no hi haurà cap revolució, però sí una sensació familiar: el món no canvia, i pots lluitar-hi o riure't-ne.
28
