Un relat de vida atrapada entre l'humor de lavabo i els desastres quotidians – on les hipoteques i les relacions amb les xicotes conviuen amb salons de masturbació i dofins violadors. El protagonista intenta entendre per què les seves bromes no fan esclatar de riure el públic i per què la vida no és una comèdia, però fins i tot en l'absurd hi ha lloc per a un toc de tristesa i ironia. El resultat és una mirada cansada a una època en què tothom al seu voltant intenta sobreviure, mantenint almenys un bri d'autoironia i sense perdre el sentit de la proporció entre el divertit i l'horrible.
31
4,0
