Un monòleg d'stand-up sobre la vida familiar, en què el còmic intenta demostrar que 'família' no ha de significar avorrit, tot i admetre que les batalles domèstiques per la pasta de dents i els banys freds són una realitat ineludible. Enmig de bromes sobre gelosia i espai personal, hi ha una sensació de desig de sinceritat i confiança en una època de xarxes socials i ansietat constant. El resultat és una història sobre com l'amor no és només passió, sinó també la capacitat de riure dels propis hàbits de pet i de les excentricitats dels éssers estimats.
21
