En resum, no és tant un monòleg com el diari esgarrifós d'un emigrant en l'infern improvisat que és Europa, on l'humor és una manera de mantenir la salut mental. Està ple d'històries de guerra, fugida, pèrdua i absurditats polítiques, barrejades amb problemes quotidians i intents de mantenir la pròpia humanitat en una època de bogeria. Sembla una conversa amb un amic esgotat que intenta trobar un raig de llum a la zona grisa entre la por i l'esperança.
52
3,0
