En aquesta rutina de monòleg, l'ansietat dels temps es barreja amb el cansament i la impotència, mentre el còmic intenta examinar els tons més foscos de la realitat a través del prisma de l'humor i la tendresa —a vegades cínica, a vegades sincera. Moscou i les regions viuen en mons diferents; la propaganda i la censura alteren el context, i els intents de donar sentit al que està passant es converteixen en un exercici de supervivència. Aquí no hi ha posicions clares, només un reconeixement de les complexitats i una crida a no perdre la humanitat, fins i tot quan el caos i l'absurd regnen per tot arreu.
43
