Timur Khamadullin és un còmic que intenta no perdre el cap mentre madura, atrapat en algun lloc entre els embussos de Moscou i els somnis d'escapar-se al camp. Els seus espectacles són un intent d'explorar com l'esgotament i l'ansietat s'han tornat tan habituals com el cafè del matí.
L'arma principal de Khamadullin és una ironia cansada envers allò que la majoria de la gent acostuma a anomenar felicitat. Els dubtes, les angoixes i les absurditats de la vida quotidiana van de bracet aquí amb l'experiència viscuda, on el major èxit no són els m'agrada ni els milions, sinó una ment fresca enmig de carretons i coloms morts.
