Katya Zherebyatnikova eleva l'absurditat quotidiana a una forma d'art. Tots els seus temes —el desig d'utopia, les baralles familiars i les il·lusions trencades— es presenten amb una ironia aguda i un cansament profund dels jocs socials.
A *Comic Girl*, un títol universitari ja no és un bitllet per a una vida millor, els pares són una telenovel·la interminable i els jocs de taula són una prova de tolerància envers els veïns. Aquí, els somnis de rebel·lió, les cròniques de depressió i les observacions es barregen, mostrant que en una època de pretesió, fins i tot la veritat sembla un producte aleatori i defectuós.
Sense patetisme ni tragèdia — només una observació objectiva: créixer és dolorós, divertit i inesperadament polític.
