Una altra nit de desastres quotidians, on els auriculars són l'enemic, els perruquers són artistes de l'absurd i el permís de conduir és una font de tics nerviosos. En els seus intents de trobar sentit en el caos de la vida quotidiana, el protagonista reflexiona amb ironia cansada sobre la supervivència en un món on fins i tot la seva estimada guitarra esdevé invisible, i el màrqueting i les multes són una tragicomèdia per si mateixos. Sembla que l'important és no perdre el cap quan tothom al teu voltant crida «perd-te», i tu només vols escoltar música.
29
