Una altra vetllada dedicada a intentar donar sentit a la vida quotidiana, al gènere i al xampú a través dels ulls d'un graduat en humanitats cansat i una mica desconcertat que somia no convertir-se en un tecnòleg, però tampoc vol esforçar-se massa. Enmig d'intents de cantar i digressions filosòfiques sobre el feminisme, la masturbació i la religió, sorgeix una sensació inquietant que tots fa temps que vivim en una mena de sèrie de televisió absurda, on ningú no està disposat a canviar de debò i, el més important, no és el centre de l'univers.
41
