Potser la rutina de monòleg més honesta sobre els intel·ligents però mandrosos: aquells que saben com viure, però que opten per la cervesa i l'apatia en lloc de millorar la llar i fer esport. La lluita eterna amb el propi potencial, les absurditats de la vida quotidiana i la ironia d'intentar millorar mentre tot al teu voltant s'ensorra i estàs fart d'explicar l'obvi. Si la mandra fos un esport olímpic, aquest guanyaria sens dubte l'or — amb sarcasme i un toc de tristesa per la pèrdua de la motivació.
22
