Intentant sobreviure en un món on pots ser empresonat per acudits sota una llei abstracta, el còmic reflexiona sobre el caos hiperheterosexual, els petons caucàsics i les cafeteries com a refugis de pau. Se sent més còmode amb l'esport i el cunnilingus que amb els jocs polítics, però fins i tot aquí no falten paradoxes — des de la lluita contra els «extremistes» fins a endevinalles amb dues cadires. El resultat és el retrat d'un home a Rússia a qui ensenyen a seure en lloc de viure, i que només pot esperar en la fiscal i en el seu propi sentit de la proporció.
34
