La família en una època de contradiccions infinites és més aviat un món postapocalíptic, amb llars d'infants i pornografia al fons, on l'amor i la violència s'entrellacen en una dansa absurda. El còmic reflexiona sobre la infància com una zona de por i control constants, sobre el creixement que mai arriba, i sobre com els ideals i la realitat de l'amor es trenquen contra la vida quotidiana i les normes socials. Tot aquest cansament de la vida i de la política, barrejat d'ironia i cinisme, serveix de recordatori que la llibertat no sempre és una elecció, sinó més aviat un joc absurd de 'corre-caces' en un món on fins i tot les protestes es converteixen en una farsa.
44
5,0
