Mentre tothom corre per formar una família i trobar la seva parella ideal, aquest noi gaudeix de la seva solitud, barrejant l'absurditat quotidiana amb profundes lluites psicològiques i el xoc cultural d'un migrant. Les seves cites són com una minisèrie amb tocs de surrealisme, i les seves relacions són un camp de batalla governat pel desconcertant codi de l'amistat masculina i el suport femení. Moscou i les realitats regionals desfilen ràpidament sobre un fons de nostàlgia i intents d'entendre qui ets enmig de tots aquests accents i expectatives. Aquí els ideals es fan miques, i la veritat sobre créixer i la recerca de si mateix ressona amb una ironia amarga, cansada d'un món on fins i tot l'amor és un projecte amb un pressupost limitat i requisits estranys.
35
