Aquesta és una història sobre fantasmes—no pas dels encadenats, sinó d'aquells que habiten les ments de la gent i en apartaments moblats amb mobles de l'època soviètica, on la mort coexisteix amb la pobresa quotidiana i les reformes inacabables. Aquí, el suïcidi no és una tragèdia, sinó un catalitzador de decisions absurdes i assumptes pendents que continuen perseguint la gent anys després. Enmig de rituals i targetes de crèdit, pors i somnis de tenir un pis propi, hi ha una cansaleta silenciosa per la vida, on un fantasma és més un estat d'ànim que un fenomen sobrenatural.
45
