Entrar al teatre amb la sensació d'haver entrat en un museu de sobreactuació i d'avorriment ben merescut dona pas a una crítica de la pretensiositat literària i a un desig de música pesada, que fa temps que no és res més que un teló de fons per a les versions d'altres. El conflicte etern entre la sinceritat i la hipocresia, entre l'art i l'hàbit, on fins i tot els clàssics semblen congelats en una mena d'estagnació eterna. Una visió irònica del món, on els llibres no et fan més savi, la música no sempre és teva i el teatre és simplement un lloc per a aquells que no saben marxar.
50
