Els viatges, les relacions a distància, els divorcis i la sobrietat – tot serveix de teló de fons per a un altre intent d'entendre per què som aquí, i per què la vida sovint s'assembla a un monòleg de comèdia mal editat, ple de girs inesperats i escenes que no sempre fan gràcia. El protagonista no es perdona ni a si mateix ni als qui l'envolten, però tampoc busca pietat: simplement explica com sobreviure enmig de la guerra, la traïció i els interminables desastres domèstics. Enmig d'aquest torrent d'ironia i amargor, emergeix una veritat senzilla: de vegades, l'única manera de mantenir la salut mental és riure's del propi caos i acceptar-se a un mateix, fins i tot quan tot al teu voltant s'ensorra.
17
