Un riff implacable sobre la claustrofòbia dels viatges moderns, la intimitat incòmoda i les absurditats de la salut i de les relacions — com la teràpia, les endodòncies i el matrimoni —, tot embolicat en un monòleg cansat i alimentat per la cafeïna que sap que el món és un desastre però no pot deixar de punxar-lo amb un pal afilat.
13
