L'estil de Joe List és nítid, cansat i silenciosament furiós, com un home educat que té un col·lapse privat en públic. I Hate Myself gira al voltant de la claustrofòbia dels viatges moderns, la intimitat forçada de ser a prop d'estranys i les petites humiliacions mèdiques i romàntiques que fan que l'edat adulta sembli una pràctica sense sou.
El fil conductor més potent és com tracta l'«autoconeixement» (teràpia, salut, matrimoni) com un altre laberint de formularis per omplir mentre tothom fa veure que és empoderador. És deliberadament observacional i cansat: el món és un desastre, i ell no deixa de punxar-lo igualment, amb cura, eficiència i amb un pal llarg i punxegut.
Context divertit i no mític: Joe List té diversos espectacles sencers de monòleg disponibles en línia, com ara This Year's Material, Enough For Everybody i I Hate Myself, la qual cosa et diu que està compromès a documentar la crisi actual, no a solucionar-la.
