La persona escènica de Michael McIntyre és bàsicament un atac de pànic ben vestit: càlid, cansat i silenciosament furiós amb els petits rituals "normals" que la gent accepta sense cap tribunal. Aquests escenaris giren al voltant de la vida adulta moderna — viatges, hotels, petites ferides — i de la crua veritat que la dignitat sempre és el primer que es deixa a la zona de recollida d'equipatge.
El seu angle més agut és convertir el moviment quotidià en competició: caminar, esperar, fer cua, fins i tot existir en públic esdevé d'alguna manera un esport amb regles invisibles i un judici silenciós. El to és de consol observacional amb un regust cínic, com si t'abracés algú que ja està girant els ulls.
Un fet, no pas un mite: és un còmic i presentador de televisió britànic, i el 2012 se'l va informar com el monologuista més taquiller del món.
