Artem Borisov torna a endinsar-se en les contradiccions de la vida quotidiana: aquí tenim la psoriasi, un antecedent penal i un televisor intel·ligent que és més intel·ligent que la meitat de la gent del minibús. Aquest espectacle no promet històries inspiradores — només la vida quotidiana absurda, on fins i tot una abraçada et porta a perdre la cartera i el romanticisme acaba amb una citació judicial.
El principal punt fort de l'actuació rau en la seva observació implacable. Borisov captura els detalls irritants de la vida urbana i, amb la seva característica ronquera, no deixa de recordar-nos: en un món on fins i tot una feina decent és una sort, el sarcasme funciona millor que qualsevol psicòleg.
