Una capbussada en les ansietats i absurditats de la vida adulta, servida amb una dosi constant de sarcasme – des dels botons d'emergència fins a la sincronització menstrual i el trastorn bipolar. Aquí, la ironia sobre el nostre control inútil sobre la natura, la nostra actitud insensible envers la mort i la nostra lluita eterna amb nosaltres mateixos es condimenta amb observacions sobre la mentalitat russa i la impossibilitat de ser simplement feliç. Les relacions saludables i l'ateisme radical no són per a aquesta gent; en canvi, els insults i el dolor són companys fidels. El concert és un mirall d'una època on la felicitat no és l'objectiu, sinó l'art de rebaixar les expectatives i no perdre el seny.
26
2,0
