Una altra vetllada dedicada a reflexionar sobre la baixa estatura, la paternitat i la inevitable pèrdua de cabell, on l'absurditat quotidiana i els drames familiars s'entrellacen amb la recerca interminable per entendre les dones —i un mateix— en aquest món estrany. El matrimoni es presenta com una marató interminable de xerrades i petites victòries sobre els carrets de la compra, mentre que el pare esdevé un meme vivent sobre jaquetes i mitjons que és millor deixar tal com estan. En aquest context, hi ha una por silenciosa de convertir-se en una altra «cap a la finestra» i l'esperança que les bromes sobre un mateix salvaran de la solitud i la desesperança.
33
