Arthur Shamgunov reflexiona sobre el matrimoni, el divorci i la intimitat amb un sarcasme tan cansat que un es tempta a creure que ell mateix fa temps que està a cavall entre un adolescent enginyós i un home fet i dret. Les seves observacions sobre les relacions familiars i les veus interiors són un intent de donar sentit a l'absurditat de la vida moderna, on l'amor fa temps que s'ha entrellaçat amb la culpa i una expectativa interminable de respecte. A Nizhnekamsk, on és difícil escoltar fins i tot estant sobri, l'humor li brolla de la boca gairebé com una teràpia, però sense il·lusions: només un intent de preservar almenys una espurna enmig de la rutina diària.
37
