La vida és una marató interminable de fer la rentada de plats, fer la bugada i esperar sense fi, on fins i tot parlar anglès sembla una tortura. Paradòxicament, és precisament dins d'aquesta absurditat que el protagonista troba motius per al sarcasme i un toc d'amargor envers la vida quotidiana, les relacions i la futilitat dels rituals socials. Des de queixar-se de les ungles fins a criticar sèries de televisió i política, tot està impregnat de cansament per la lluita constant amb trivialitats que semblen interminables. Una ironia que frega la desesperació, quan ni tan sols 180.000 milions et poden salvar de la sensació que ets simplement part d'un espectacle vast i sense sentit.
35
5,0
