Viure al llindar de la pobresa i remenar botigues de segona mà és gairebé una filosofia de supervivència a les províncies, on tant els objectes com les persones estan impregnats d'història i d'absurditat alhora. Els drames familiars, la roba vella i les targetes de descompte esdevenen símbols dels intents de preservar la dignitat i el sentit en un món on tot sembla temporal i una mica perdut. Amb una ironia cansada, el protagonista narra la lluita contra el consumisme, les dones fortes i les intrigues de la vida quotidiana, on fins i tot un estri de fregar esdevé una raó per reflexionar sobre la vida. I darrere de tot això hi ha un cansament silenciós per intentar entendre què significa ser «normal» en una època en què el fons no només s'ha assolit, sinó que s'ha dominat.
42
4,0
