Ulyana Krasilnikova no opta per temes fàcils: en els seus espectacles, el refugi segur d'una introvertida no és el soroll, sinó l'autodespreci, la ironia i, si cal, una mica de boxa. Una ciutat on gairebé tots els còmics de stand-up són del tipus 'Dancing by the Campfire' i cada tres és un especialista en micròcredits de l'època 'Azempik'.
La pedra angular de la seva obra és l'observació: una mirada aguda i esmolada a la realitat de Moscou, on, enmig de la hipocresia, l'ansietat social i els anuncis de Kia Rio, es poden entreveure febles intents de ser fidel a un mateix. La resta és soroll i detalls, que l'Ulyana tracta amb aquella calma cínica pròpia de les persones amb el màxim grau d'autodubte i el mínim nivell de confiança en el món que els envolta.
