Patrice O'Neal's Live és un inventari cansat i perspicaç de la vida adulta: els pactes que la gent fa amb el seu cos, els seus apetits i les petites regles avorrides que fan veure que són «maduresa». El to és directe i poc romàntic—com l'honestedat, però amb millor tempisme.
La idea més potent aquí és que l'edat adulta és, sobretot, un compromís disfressat d'autocontrol, i fins i tot «intentar preocupar-se» pot semblar una actuació incòmoda. El desig, la disciplina i la dignitat van canviant de lloc constantment, i ningú no guanya realment; només sobreviu amb una petita rialla amarga.
Fora de l'escenari, O'Neal també era una presència habitual a *Tough Crowd with Colin Quinn and Opie and Anthony* —i això es nota: no és comèdia de confort, és comèdia de discussió, pensada per a gent a qui no cal protegir els sentiments.
