Nikita Dubrovsky és l'home de la camisa vermella amb una al·lèrgia crònica a l'entusiasme. El seu monòleg és el diari d'un adult massa cansat per seguir les tendències i que passa una estona sospitosament llarga preguntant-se si val la pena esforçar-se per a res quan tot ja l'està portant a la bogeria.
En aquest espectacle, Dubrovsky disseca amb calma el bullici modern: relacions del tipus «quin sentit té?», complicacions familiars sense manual i batalles per a les comoditats senzilles de la vida — com una bona nit de son o una barba allà on se la demanen. El resultat no és brillant, sinó més aviat honest: enfrontar-se a la realitat és, com a mínim, divertit si s'hi mira des de l'angle adequat.
