Matt Rife treballa en la superposició enganxosa entre la paranoia de les cites i les restes més grans i lletjos: el bagatge terapèutic, les males decisions i el tipus d'històries de vida que no porten cap lliçó, només rebuts. L'ambient és accelerat, conscient de la multitud i casualment implacable: tothom està una mica trencat, però amb diferents estratègies d'afrontament.
«Red Flags» és el punt d'entrada més net: un romanç modern com una llista de comprovació d'advertiments que la gent fa veure que no segueix. «Unfiltered» va més enllà i és més fosc, on l'humor no és tant valent com pràctic: riure abans que la realitat acabi la feina.
Fora de l'escenari, un detall verificat encaixa amb el to: el pare de Rife va morir quan era un nadó —un fet de l'origen que no explica l'obra, però que fa que el cinisme sembli menys una pose i més un hàbit.
